dissabte, 26 de juliol de 2014

"LA NÚVIA DE CORINT" : LA PRIMERA VAMPIR



Abans de les magistrals "La morta enamorada" de Theophile Gautier i "Carmilla" de Joseph Sheridan Le Fanu; molt abans de "La bondadosa Lady Ducayne", "La vampir" i "Luella Miller" (relats recollits al volum "Dames en roig. Contes clàssics de vampirs escrits per dones"); la ploma de J.W.Goethe va recrear la primera dona xucladora de la literatura a "La núvia de Corint" (Die Braut von Korinth), un poema de 197 versos amb el tema del vampirisme com a rerefons.

Goethe situa l’acció a Corint, al voltant del segle IV d.C, una època convulsa pels enfrontaments religiosos en què el cristianisme començà a despuntar per sobre de les altres creences paganes de l'antiguitat. A l’any de ser publicada "La núvia de Corint" creà una gran controvèrsia pel fet que el no-mort fos una dona, una vampir anomenada Filinion, amb un component eròtic força evident. Filinion és la filla d'uns cristians conversos que no accepta la confessió dels seus parents i és assassinada per la seva pròpia mare. Aquesta és la raó per la qual la jove torni del món dels morts convertida en una vampir, desafiant la mare.

A l'episodi del poema, un jove s’allotja a la pensió dels pares de la no-morta.
A la nit, la noia s'aixeca del seu sepulcre per veure’s amb el nouvingut i tenir-lo com a amant:

...L'aferra ardentment amb els seus braços robustos, deixant-se endur per la força jove de l'amor.

 —Espero, doncs, donar-te l'escalfor a prop meu, encara que sigui la tomba qui t'ha enviat. Mesclem  el nostre alè i besem-nos! Desfermem el nostre amor! Què no t'encens quan sents la flama que em devora?

L'amor els uneix encara amb més força, les llàgrimes es barregen amb el goig. Àvidament, ella li xucla el foc dels seus llavis, i cadascun només en l'altre se sent viu. I el furor d'amor de l'home jove li escalfa la seva sang gelada, malgrat que en el seu pit cap cor batega.

La mare enxampa la parella al llit i Filinion, enfrontant-se-li, assegura que sortirà totes les nits de la seva tomba per beure la sang dels homes que es trobi pel camí:

— Una força em dreça fora de la tomba per continuar cercant el bé arrabassat, per continuar estimant l'home perdut i per xuclar-li la sang del cor. I quan ell sigui mort, hauré d'anar a la recerca d'altres, i tots els meus joves amants sucumbiran al meu desig furiós. Bell jove, els teus dies estan comptats. Moriràs lànguidament en aquest lloc. Et donaré la meva cadena i a canvi el teu rull de cabell amb mi m'enduc. Mira'l bé! Demà serà gris, només a la tomba tornarà a enfosquir-se....


"La núvia de Corint" va ser escrit en un parell de dies pel gran poeta romàntic, alguns diuen que fascinat per l'obra De Rebus Mirabilis (De les coses meravelloses) de l'escriptor romà Flegó.  Altres estudiosos de l'autor alemany han vist en aquests versos una interpretació del mite grec d'Empusa, una ogressa acompanyant de la deessa Hècate  que tenia la capacitat de transformar-se en qualsevol animal o en una dona de gran bellesa per seduir els homes i menjar-se'ls o mossegar-los per beure'n la sang.

Goethe a la campagna romana (Tischbein, 1786)