dilluns, 29 de setembre de 2014

"EL CLUB DELS SUÏCIDES" : PRIMERA AVENTURA DEL PRÍNCEP FLORIZEL


Stevenson mostra el seu talent en el gènere del fulletó (molt popular a finals del segle XIX) en una aventura plena de suspens i amb situacions força rocambolesques. Recollides en el volum New Arabian Nights, “El club dels suïcides” és la novel·la que precedeix  El diamant del Rajài així com en aquesta també se'ns ofereix una narració dividida en tres contes: “La història del jove dels pastissos de crema”, “La història del metge i del bagul de Saratoga” i “L'aventura del cabriolé”.  

A la sinopsi es revelen elements clau d'aquesta emocionant novel·la d'intriga. Així doncs, queda l'avis per a aquells que voldrien llegir-se-la per primera vegada (publicació en català Edicions Tres i Quatre i en castellà Editorial Valdemar)

Sinopsi
El príncep Florizel de Bohèmia i el seu amic el coronel Geraldine passegen d'incògnit pels carrers de Londres cercant aventures. Tots aquells que coneguin "Les mil i una nits" no els costarà identificar-los com al califa Harun al-Raschid, i el seu fidel escuder, Giafar, el gran visir. El fred de la capital els obliga a cercar refugi en un bar de Leicester Square i allà és troben amb un jove que obsequia els clients amb pastissos de crema. La trobada amb aquest individu és el preludi d'una nit moguda, ja que gràcies a ell, el príncep i el seu amic descobreixen un club on s'hi juga un joc de cartes que aplega les emocions de la ruleta i del duel. En aquest local tan exclusiu es citen tots aquells cavallers que, farts de la vida, desitgen desaparèixer d'aquest món. Cada nit, una timba els reuneix, i aquell privilegiat que obtingui l'as de piques expirarà just abans de l'alba graciés a "l'ajut" d'aquell altre membre que hagi obtingut l'as de trèvol. Entre els socis, un tal M. Malthus, que hi assisteix sovint per cercar emocions que el facin sentir viu malgrat el risc de desafiar la mort. La carta sentenciosa arriba a les seves mans i a l'endemà els diaris anuncien que un trist accident ha provocat la seva mort quan va caure des d'una barana de Trafalgar Square. El príncep i el seu amic decideixen posar fi a aquesta empresa macabra i en una segona nit, Florizel es presenta sol. Per no despertar sospites, juga novament i aquesta vegada obté la carta fatídica. Gràcies a  l'ajut de l'estimable Geraldine, el qual ha posat al corrent a la policia secreta, es pot evitar un nou homicidi. Al final de l'episodi, el príncep aconsegueix dissoldre la societat i el president del club és deportat custodiat pel germà petit del coronel. Hi ha, però,un pressentiment per part de Florizel: el conflicte només és resoldrà amb un duel entre ell i el malvat president del Club dels suïcides.


Una de les darreres 
versions cinematogràfiques.
En el segon conte, "Story of the Physician and the Saratoga Trunk", l'acció transcorre a l'animat barri llatí de París on hi viu Silas Q. Scuddamore, un timid nord-americà obsedit amb la seva veïna, la seductora Zéphyrine, a la qual espia. Sense imaginar-s'ho, aquest voyeurisme el durà a trobar-se immers en una maquinació que acabarà amb la descoberta del cadàver d'un desconegut al seu llit. Un dels seus veïns, el doctor Noel, home de passat tèrbol i misteriós, trobarà una solució per ocultar i evitar el descobriment del difunt: un enorme bagul de Saratoga. Scuddamore aconsegueix traslladar en secret l'improvisat taüt fins a Londres fent-se passar com a membre de la cort del... princep Florizel —aquí és tornen a entrellaçar les històries—  i la trama finalitza amb la identificació del mort per part del sobirà: el germà petit del coronel Geraldine que ha estat assassinat pel president del club dels suïcides, el qual ha aconseguit escapar.

El tercer episodi s'anomena "The adventure of the Hansom Cab". L'acció transcorre novament a Londres i explica com el tinent retirat Brackenbury Rich és traslladat a una estranya festa en una mansió després de pujar en un cabriolé, els carruatges que feien de taxis de l'època. Enmig dels gentlemen  congregats que beuen i juguen a diferents jocs d'atzar, l'antic policia observa com un tal Mr Morris, l'amfitrió, passa revista als convidats i n’acomiada a la immensa majoria. També, en una furtiva incursió a les plantes superiors descobreix que es tracta d'una casa deshabitada, on només la planta baixa ha estat ocupada per a la recepció. Finalment, l'enigmàtic amfitrió deixa al descobert la seva identitat: no és altre que el coronel Geraldine, que selecciona uns pocs homes per a una particular missió. Els escollits es dirigeixen a un lloc isolat on finalment es desenvoluparà el duel previst entre Florizel i el president del club dels suïcides.


dimarts, 16 de setembre de 2014

SAKI + GOREY. DOS MESTRES DE L'HUMOR NEGRE




My mission in life is to make everybody as uneasy as possible. I think we should all be as uneasy as possible, because that's what the world is like.

Edwad Gorey (1925-2000) escriptor i artista nord-americà


Amb aquesta missió d'incomodar el personal amb els seus dibuixos, atès que, com certament diu, el món mateix ja ho és prou d'insegur, es manifestava aquest artista de mena excèntric i inquietant, que segons ell es vantava de que als cinc anys havia llegit "Dracula" i "Alícia al país de les meravelles" (l'amalgama  perfecta que fusiona la seva obra) i que passarà a la història per les seves il·lustracions, de les quals Tim Burton es considera absolutament deutor. I com hi ha món què és així: l'humor, el macabre i el malson poètic són el segell que conformen l'univers personal de cadascun d'ells.



Com era previsible, el dibuixant i alguns dels contes del mestre britànic del relat negre-humorístic varen tenir una fusió perfecta en aquest "The Unrest-cure & Other Stories". 


A la coberta, la il·lustració per a "Tobermory", un dels relats més coneguts de Saki, el qual també forma part del recull de "La treva i altres contes bestials".

"Sredni Vashtar" un dels contes inclosos a la sel·lecció






Gorey va participar en el disseny de vestuari i l'escenografia en una adaptació al teatre d'una de les seves obres més estimades.














dilluns, 1 de setembre de 2014

UNTRUE DETECTIVE



Alguns còmics francesos (bd) i italians (fumetti) han actualitzat els detectius de l'estrany que proliferaven a l'Anglaterra de principis del segle XX. Així mateix, Jason Brice i Dick Herisson no amaguen un homenatge al Carnaki de William Hope Hodgson o Aylmer Vance (el detectiu que apareix a la historia "Aylmer Vance i la vampir" en el volum "Dames en roig"), ambientant les seves històries als anys 20 del segle passat. Jason Bryce (Milan Jovanovic) és un dels darrers ha incorporar-se en aquest subgènere. De moment a França ha aparegut la seva primera aventura (sorprenent!) en tres volums, però, que sàpiga, no hi ha noticia de que cap editorial hagi comprat els drets per fer-ne la versió aquí. Dick Hérisson (Didier Savard) és un homenatge al mestre del pulp francòfon Jean Ray i més exactament al seu detectiu més popular: Harry Dickson. Tampoc editat per aquí, Le detective de l'etrange com apareix en el subtítol dels seus àlbums, és un magnífic exponent de la línia clara franco-belga i les seves histories rocambolesques i delicioses, transcorren la majoria en escenaris provençals (Arles, Avinyó, Nimes...) i del sud de França.






Dylan Dog (Tiziano Sclavi) i Martin Mystere (Giancarlo Alessandrini) són dues de les aportacions italianes, d'enorme popularitat al país de la bota. El primer d'ells rep el sobrenom de detective de l'incubo (detectiu del malson) i i el segon també se'l coneix com a detective de l'impossible. Ambdós han estat editats per la editorial valenciana Dolmen. De la creació de Sclavi, fins i tot se n'han fet pel·lícules bastant dolentes mentre que de Martin Mystere es va produir una sèrie de dibuixos animats d'abominable estètica manga. N'hi ha, però, una excepció, un guió del mateix Tiziano Sclavi per a la pel·lícula del 1994 "Dellamore Dellamorte", notable producció de  zombis interpretada per Rupert Everett realitzada pel sovint interessant director italià Michelle Soavi ("Aquarius"). Es podria interpretar com una altra aventura de Dylan Dog encara que en realitat no ho sigui.


Dylan Dog? No pas, sinó Francesco Dellamorte. Tanmateix, Rupert Everett  podria ser realment l'encarnació de l'heroi dels fumetti. 


Els origens: a les primeries del segle XX, l'ombra de Sherlock Holmes era encara molt allargassada i s'havia de renovar el gènere de les clàssiques històries de detectius fent aparèixer espectres, alienígenes i vampirs.