divendres, 28 de novembre de 2014

MARX TWAIN


Sense cap intenció de infravalorar el talent del còmic de bigoti pintat i d'enorme cigar, responsable de moltes de les dites més brillants de la història, algunes de les frases de Mark Twain han estat atribuïdes a Groucho Marx. Per exemple aquesta :

“It is better to keep your mouth closed and let people think you are a fool than to open it and remove all doubt.”
És millor mantenir la boca tancada i semblar estupid que obrir-la i dissipar-ne tots els dubtes.

Si comparem l'enorme enginy i hilaritat de les frases d'ambdós, és lògic que sovint  se n'hagi confós l'autoria. Tot i així els dos genis diferien en el concepte del que representava per cadascun el mot humor. Per a Mark Twain tenia un sentit poc festiu: "l'humor és tragèdia més el pas del temps." Altrament, per a  Groucho Marx "l'humor és la lògica i la raó que s'han tornat bojos." 

" La raça humana té un arma realment eficaç: el riure."

El riure era l'arma que Twain va fer servir durant 30 anys com a autor estrella pels escenaris de finals del segle XIX als Estats Units. Era conscient que havia de fer la vida més suportable a tots aquells que l'escoltaven, fos en un saló de Newport o en un bordell de Nevada. Era igual que el públic estigués sobri o borratxo, s'engalanés amb barrets de copa o fes pudor d'aiguardent. Cap altre escriptor de la seva generació havia viscut tanta tragèdia en una nació emergent i estava familiaritzat amb les escenes comunes de depravació i misèria. Quan era un nen a la frontera de Missouri pels volts de 1830 va assistir a la flagel·lació i al linxament dels esclaus fugitius; durant la febre d'or californiana va romandre en companyia de menors assassins i prostitutes miserables. Un cop va obtenir el reconeixement públic, va sopar en els fastuosos banquets que celebraven els estafadors financers i els polítics corruptes. Twain es va escudar en la comèdia fent servir la sàtira, la paròdia, el sarcasme, la burla i l'enginy per tal de denunciar els excessos i enfortir la pròpia estima. 
"Els humoristes són una mercaderia molt més rara i més valuosa que tot l'or i les pedres precioses del món"

Groucho provenia del burlesque i el vodevil, en el qual es va iniciar des de ben jove juntament amb els seus germans Chico, Harpo, Gummo i Zeppo, tots ells  engrescats per la seva mare, una jueva-alemanya que, juntament amb el seu marit, varen emigrar al Estats Units. Van recórrer tots els cabarets i escenaris de Nord-americà abans d’actuar en la seva primera pel·lícula a l’any 1920. Van haver d’esperar a l’irrupció del cine sonor perquè l’humor dels germans Marx, en especial de Groucho, fos conegut i admirat a tot el món. Un humor esbojarrat, incisiu i desvergonyit, sovint cínic i amb una  mirada crítica constant sobre la hipocresia i els convencionalismes socials.  

dimarts, 25 de novembre de 2014

HENRY I HEINDRICK: AMOR I UTOPIA


Heindrick Christian Andersen (1872-1940) va ser un escultor noruec que ha passat a la història principalment per la seva peculiar relació amb Henry James, que no pas per la seva poc reconeguda obra artística de caire grandiloqüent, bona part de la qual es pot admirar a Roma en un museu que porta el seu propi nom (Via Pasquale S. Mancini, 18).

Escriptor i escultor es van conèixer el 1899 i encara
que James era gairebé 30 anys més gran, tots dos van desenvolupar una estreta relació que duraria fins a la mort del novel·lista a l'any 1916. La realitat és que els biògrafs de James afirmen que tan sols s'havien vist en poques ocasions, però es va establir entre ells un abundant intercanvi de cartes que evidenciava un estret i amorós vincle.  A les cartes, el novel·lista apàtrida, que veia a Andersen com una reencarnació del protagonista de la seva primera novel·la Roderick Hudson, s'expressava de la següent manera:

Et posseeixo, estimat xicot, en el meu més profund amor i confio que tu sents el mateix en cada batec de la teva ànima.... Poso, estimat xicot, el meu braç al voltant teu, i sento la pulsació del nostre excel·lent futur i del teu admirable talent.... El teu pobre, desemparat i llunyà, però completament devot H.J., que sembla gairebé condemnat a no estar mai amb tu...


Tot i aquest torrencial d'afecte de naturalesa inequívoca, James va censurar l'escultor quan aquest va voler formar part de la "Ciutat vital" un projecte de l'aventurer i poeta futurista italià Guido Keller, el qual pretenia crear una ciutat utòpica situada en una illa perduda del mar Egeu. En aquesta ciutat ideal no s'establiria cap norma ni llei, i només els artistes i els aventurers estarien autoritzats a habitar-la. El conservador James ho considerava una ximpleria i aquest motiu va crear una forta controvèrsia entre tots dos. Un accident de cotxe va segar la vida de Guido Keller a l'any 1929, aturant definitivament aquesta idea de colònia artística.
Una illa a l'Egeu, els feliços anys 20, una casa-colònia, uns habitants elitistes i de caire intel·lectual... La utopia de Guido Keller i Heindrick C. Andersen fa inevitable pensar en l'enigmàtica illa imaginada per Adolfo Bioy Casares a "La invención de Morel" (1940). A la imatge, el film del 1974. 


dimarts, 18 de novembre de 2014

SAKI, JOANN SFAR I LES BESTIOLES QUE PARLEN



En una de les històries de Saki, apareix el felí "Tobermory"que com ja saben aquells que hagin llegit aquesta deliciósa faula a "La treva i altres contes bestials", després d'un experiment adquireix el do de la parla. Allunyat dels convencionalismes humans, la bestiola les deixarà anar posant al descobert l'hipocrit comportament de la burgesia anglesa de principis del segle XX. Tractant-se d'un gat literari, a Tobermory qualsevol pot imaginar-se'l com li vingui de gust, cosa que no passa en el món de les històries il·lustrades.



Tenim l'exemple del raquitisme del gat esfinx que Joann Sfar dissenya per a "El gato del rabíno" (Norma Editorial). Algèria a principis del segle XX, un rabí viu amb la seva filla, el seu gat i el seu lloro. En el precís moment en que el mixo es cruspeix l'escandalós ocell, el qui aleshores no callarà serà ell. Però com és un gat (i no pas un lloro) i ja sabem com aquests les gasten, la mascota deixarà anar veritats i sentencies d'allò més sucoses vers uns humans que són presoners tant dels seus principis com de les seves misèries.


-Zlabya, filla meva hi ha hagut un miracle: el gat parla!- Oh! Pare, és meravellós!- Sí, però també és una gran desgràcia.- Què?- Només fa que dir ximpleries.


I dels gats passem als gossos. El mateix autor Joann Sfar, del qual també coneixem la seva notable vessant com a director  de cinema (“Gainsbourg, vida de un heroe”, "Le chat du rabbin" ) mostra el seu millor talent (que és molt gran) quan es posa a fer guions de còmic, mentre deixa que altres li facin la part gràfica. Del seu repertori em quedo amb SOCRATES, EL SEMI-PERRO (Ed. SinSentido), amb estilitzats dibuixos de Cristophe Blain, sobre un quisso que li toca viure a l'antiga Grècia. Filosof i xerraire, aquest semi-gos viu aventures amb els “famosos” de l'època: Heracles, Ulisses, Edip.... El seu morro punxegut i la seva mirada llànguida observant fins a quin punt pot arribar l'estupidesa humana és impagable.










dijous, 6 de novembre de 2014

R.L.STEVENSON : TRAVESSIA AMB BURRA


De R.L. Stevenson coneixem la seva vessant viatgera i una frase d'ell que molts apassionats de les caminades hem acabat descobrint com n'és de certa: 

I travel not to go anywhere, but to go. I travel for travel's sake. The great affair is to move. No viatjo per anar enlloc sinó per anar. Pel fet de viatjar. L'assumpte és moure's. 


Una de les seves primeres travessies la va realitzar durant el setembre de 1878, en un espai geogràfic proper ja que parlem de la veïna França i més exactament a Les Cevenes. L'escocès, fugint d'un clima que minvava la seva salut, va travessar aquesta regió durant dotze dies acompanyat de la Modestine, una burra amb la qual va fer una distancia de 220 km. De l'experiencia en va sortir Viatge a peu i amb un ase a les Cevenes on hi relata un munt d'aventures fins a la seva arribada a Saint Jean du Gard, l'etapa final. Un any després el llibre ja era present a les principals llibreries londinenques.

La ruta que va fer R.L. Stevenson continua vigent actualment gràcies al GR70 que comença en una ciutat fascinant, Le Puy-en-Velay, origen també del camí francès de Compostela. L'èxit de la iniciativa ha fet que aquest any 2014, l'associació "Sur le Chemin de R.L.Stevenson" hagi complert 20 anys i ho celebri amb diferents activitats que culminaran aquest mes de Novembre.

Als amants del senderisme se'ns fa la boca aigua amb la Ruta Stevenson
Podeu clicar la pàgina web :