dimarts, 25 de novembre de 2014

HENRY I HEINDRICK: AMOR I UTOPIA


Heindrick Christian Andersen (1872-1940) va ser un escultor noruec que ha passat a la història principalment per la seva peculiar relació amb Henry James, que no pas per la seva poc reconeguda obra artística de caire grandiloqüent, bona part de la qual es pot admirar a Roma en un museu que porta el seu propi nom (Via Pasquale S. Mancini, 18).

Escriptor i escultor es van conèixer el 1899 i encara
que James era gairebé 30 anys més gran, tots dos van desenvolupar una estreta relació que duraria fins a la mort del novel·lista a l'any 1916. La realitat és que els biògrafs de James afirmen que tan sols s'havien vist en poques ocasions, però es va establir entre ells un abundant intercanvi de cartes que evidenciava un estret i amorós vincle.  A les cartes, el novel·lista apàtrida, que veia a Andersen com una reencarnació del protagonista de la seva primera novel·la Roderick Hudson, s'expressava de la següent manera:

Et posseeixo, estimat xicot, en el meu més profund amor i confio que tu sents el mateix en cada batec de la teva ànima.... Poso, estimat xicot, el meu braç al voltant teu, i sento la pulsació del nostre excel·lent futur i del teu admirable talent.... El teu pobre, desemparat i llunyà, però completament devot H.J., que sembla gairebé condemnat a no estar mai amb tu...


Tot i aquest torrencial d'afecte de naturalesa inequívoca, James va censurar l'escultor quan aquest va voler formar part de la "Ciutat vital" un projecte de l'aventurer i poeta futurista italià Guido Keller, el qual pretenia crear una ciutat utòpica situada en una illa perduda del mar Egeu. En aquesta ciutat ideal no s'establiria cap norma ni llei, i només els artistes i els aventurers estarien autoritzats a habitar-la. El conservador James ho considerava una ximpleria i aquest motiu va crear una forta controvèrsia entre tots dos. Un accident de cotxe va segar la vida de Guido Keller a l'any 1929, aturant definitivament aquesta idea de colònia artística.
Una illa a l'Egeu, els feliços anys 20, una casa-colònia, uns habitants elitistes i de caire intel·lectual... La utopia de Guido Keller i Heindrick C. Andersen fa inevitable pensar en l'enigmàtica illa imaginada per Adolfo Bioy Casares a "La invención de Morel" (1940). A la imatge, el film del 1974. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada